Tele Norte, la Festa de despedida i a l'Ae!!!

Com sempre Nicaragua ens segueix sorprenent, dos die abans de marxar ens demann sortir a la tele a prsentar el nostre projecte, de pu.. mare! primer molta vergonya, caiguda de micro, gotera mullant a la Maria, però tot un éxit!
entredespedides, no podia faltar sortir una nit, la nostre ultima nit a los Semaforo's, a ballar reggeton, bachata, salsa, merengue, etc...i al cap de quatre hores cap a Managua, ben carregades cap a casa!

Ara estem a Panamà esperant l'avió per anar a Amsterdam i despres cap a la nostre terra estimada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Miraflor-Moropotente

L'última espadeta per aquest país que aviat deixem.
Molt aprop d'Estelí està ple de prats verds i vegetació humida, comunitats apartades i la majoria d'elles ecofinques. El paisatge semblava més Irlandés que Nicaragüenc.
Vam passejar per allà tot el matí, relaxant-nos de vida ciutadana d'Estelí (suave al quadrat).

Isla Ometepe, Lago Coccibolca, Lago de Nicaragua, "Operación bicicrusis!!!!"

Fase 2: Com q no en teníem prou, vam decidir donar la volta a la illa amb bicicleta, més concretament la part del Maderas!!!!! un palizón de la ostia, set hores pedalant.... mal al cul, a les mans, als braços, calor infernal, xo un paisatge de puta mare amb visita incluïda a totes les comunitats de la illa i unes vistes espectaculars!!!!

Després de l'excursió, per fi vam anar a comprar el pa de coco i banano q la Mariona portava dos dies demanant si us plau q no volia tornar a Estelí sense el pa!!!! (i la Maria i la Irene béee k ho van agrair després, ehhh?). Quan la Mariona ja va estar contenta, vam anar a visitar una finca de permacultura, tot una mica SUBREALISTA!!!!!

Isla Ometepe "Lago Coccibolca" "Lago de Nicaragua""Operación Maderas""Operación Fustes""jajaja"

Ens vem despertar un dia!!!i ostras!!!! la Uni encara esta tencada x ocupació dels estudiants!!!!!!!doncs on podemn anar? cap a la Illa de Ometepe!!!!!

Primera fase, pujar el volcà Maderas de 1345msnm, a les 7 comença la nostra aventura, un gallopinto con huevo i pan per agafar forces i amb el guia Mario vam començar l'ascens. Tres hores més tard ja estàvem a la laguna del cràter, totes molles i brutes de fang, xo això no s'acabava aquí!!! encara quedava la baixada amb algunes caigudes i relliscades x culpa del fang i la pluja!!!
Vam poder veure monos, caminar x un bosc nebulos, i passar fred a Nicaragua!!!!!

Cañón de Somoto

Barranquisme a la falla de Somoto, ciutat del Departament de Madriz, al nord de Nicaragua aprop de la frontera amb Honduras!!Viva Honduras!!!!!Viva!!!!

4 hores de relax, nadant i caminant pel cañón!!!un paissatge en dos palabras im presionante!!!!!!! Ratpanats, el fantasma del cañón.....una sortida molt entretinguda!!!!
De tornada, dinar a casa del Guia, el Ramon, i esperant el bus on vam conèixer el relacions públiques de Somoto!!!!jejjeje

Vida quotidiana

Aquesta és la nostra vida esteliana... a la nova casa fent feina o el perro, ehh Irene!!!! on tenim murals de fons d'artistes de la ciutat!!!!!i un jardí ple de Mangos que cada dia hem de recollir xq els zancudos(mosquits molts punyeteros!!!)no es multipliquin, q serotes q són!!!!!!
També anar a veure el Real Estelí com es proclama campió del torneig de clausura de la lliga Nicaragüenca!!!!! FELICITATS ESTELÍ!!!!!!quin partit més divertit, insults, cap gol i mooolta mooolta gent, això si que és una afició!!!

Al bar del Txoko fent unes birres, mooooltes birres i celebrant les victòries del Barça!!!! amb la nostra família adoptiva!!!!! xk sapigueu q aquí a Nicaragua tmb es segueix la Lliga, ahh, l'home que hi ha sobre la Mariona és el Txoko (el mesero)!!!
FELICITATS CULERS!!!!!!!!

I finalment amb els amics Nicas fent soparet, uns roms i el capullo com sempre!!!!!!

Tisey i la comunitat de La Garnacha

Molt a prop d'Estelí existeix la reserva natural del Tisey, un paratge natural...per relaxar-se i veure vistes de la ciutat i els seus voltants. El microclima del Tisey, fred, gairebé gelat, hi ha una petita comunitat que es diu La Garnacha, aquesta al límit de sortir volant cada dia (fot un vent com el de l'empordà o menorca!). Allá abunda la artezania, i el formatge de cabre mmmmh... el millor del país, perquè a tot el que li diuen formatge és una cuajada fermetada. Tornant a la artezania, un vellet d'aprop la comunitat, tenia tota una ciutat de pedres, un camp de cultures de pedra, repressantant diferents parts de Nicaragua, animals, Deus.

Bé, aquesta és la hitòria d'una gent molt i molt gafe que va decidir creuar la frontera per veure nous paisatges i noves persones amb accents extranys. Aquest lloc s'anomenava Costa Rica....pura vida!!...però primer tocava parada a la ciutat més turistica de Nicaragua, Sant juan de Sud...uns rons i unes birretes, musiqueta i a veure la sortida del sol a la platja...banyet i a dormir!!

León, Cerro negro i Las Peñitas

Divendres: León, ciutat colonial, esglesies per tot arreu i ambient studiantil...molts guiris!!! jejej
Dissabte: Cerro Negro, el volcà actiu més jove de Nicaragua i el més divertit de tots!!! baixar-lo corrent és una experiencia única!!!!
Las Peñitas: per fi el pacífic!!!ones immenses....ho vam poder comprovar després de que tot es mulles mentres feiem una bacaineta a la sorra. Dinar de "peixet" i tornada a Estelí.

La nit del “Run Down”, la nostre ultima nit a la illeta.
Els nostres amics pescadors i portadors de “snorkeleros” preparen un magnífic plat típic del Carib Nicaragüenc...un Run Down.

Són les 8 del vespre però semblen les 12 de la nit, encenem una foguera a la vora del i la Irene ja comença a tocar la guitarra, després és el torn de la Mariona, i així bevent ron, cantant i ballant ens despedim d’aquesta petita illa amb tant d’encant.

Tornem a la Corn Island.
Hotels!??! No, no. No n’hi han, estan tots plens per els treballadors de la “isla de los famosos”made in italy. Després de maleir-los trobem un senyora que decideix llogar-nos la casa per una sola nit, no té llum però els nicas sempre ho arreglen tot.

7:00 a.m.: Aeroport de Corn Island. Preparades per marxar amb l’avioneta. 12 persones, 1,15 hores. Veiem el mar i Nicaragua des de l’aire, i quan estem a punt d’aterrar.... quin susto! Hem agut d’esquivar uns ocells, però tot a sortit bé...no precuparse!!!!! Ja som a terra ferma i ara només queda agafar l’autobús de Managua a Estelí.....capa caseta!!!!

Aventura Caribenya Capítol 3

El dia del ”snorkel”.
Si una cosa és segura és que no podem marxar d’aquí sense anar a veure peixets de colors!!
Les 4 marineres (les 2 d’aigua dolça i les altres 2 de salada) se’n van a veure peixets als coralls que envolten la illa. Peixets i no tant “ets” sinó també “ots”.....peixots!
Mariona: ei! Un tauró!!!!
No, no era un tauró la semblança és espectacular, tot i que de mides més reduïdes. El pescador que ens guiava ens explica que en diuen “ the doctor” perquè protegeix els coralls.


Platja, palmeres i més palmeres, aigües transparents i paisatges d’anunci d’halcon viatges.
Segon dia i ja enamorades de la petita illa, decidim anar a vorejar-la.
Totes: Quina solellada!!
Platges, pedres, petxines, crancs i peixets, 2 hores de camí, fins que mortes de set decidim trencar per anar al poble.

Aventura Caribenya capítol 2

Tornem a Bluefields per el camí dels manglars....manglars vermells, negres blancs i de totes les espècies!
Pam, pam, la panga rebota contra l’aigua i el moment es fa més emocionant.
A Bluefields passem la nit i l’endemà al matí cap al barca que ens portarà, per fi, a les illes de Corn Island.

9:00 a.m.: El barca surt del port per dirigir-se primer al Bluff, parada d’hora i mitja, i després cap a la illa gran de les Corn, arribem a les 4:00 p.m.

Al endinsar-nos a mar obert, les Irene’s comencen a adonar-se que encara que siguin de ciutat marítima....elles són marineres d’aigua dolça.

Irene M: el pitjor viatge en barca de la meva vida!!

El trajecte es fa etern però, per fi, aconseguim arribar més o menys senceres a port per tornar-nos a embarcar a la següent panga, la que ens portarà al nostre preuat destí del viatge....la Little Corn Island.

El sacrifici a valgut la pena!
Ja hem arribat al paradis!!!!!!!!!!!!!!!!

Mortes de gana. Només hem menjat 2 magdalenes des de les 8 del matí. Recorrem la illa en busca de l’hotel on dormirem les 3 següents nits. Caminant, caminant arribem a una platja típicament caribenya, i allà la cabana dels nostres somnis, vistes al mar i a tocar de l’aigua.
Irene P: Això és un somni fet realitat!!!

Aventura Caribenya capítol 1

Aquí comença l’aventura caribenya....2 pantalons, 2 samarretes i el més important ....el banyador!!!

Després de 6 hores de trajecte amb l’autobús, per fi arribem al rama, allà passarem la nit per aixecar-nos de bon matí i “ agarrar” la panga que ens porti a Bluefields.

6:00 a.m.: La nostre primera panga...la primera de moltes. El que pensàvem que seria un viatge tranquil va començar amb la dona de les ulleres de buseig treien aigua de la barca i el “panguero” que no anava massa fi. Tot plegat una mica surrealista, ara, això si, les vistes increibles, ja comencem a fer boca del que ens trobarem més endavant.

Hem arribat a l’altre Nicaragua!

La música que sona ja no és regaetton i la gent parla anglès!!

Maria: i està ple de rastafaris!!!!!

De Bluefields marxem en panga fins la Laguna de perlas, allà la vida encara és més diferent. Com si fos un camping; les casetes es reparteixen per el poble i a la vora de l’aigua és ple de barques preparades per sortir a pescar.

Desprès de trobar l’hotel, decidim anar a fer el nostre primer banyet al carib. Ens dirigim a Awas, una petita comunitat, allà comencem a sorpendrens del paisatge de postal que se’n apareix només arribar a la costa. Allà saboreixem el primer coco del viatge.